Estocolm. Cerimònia de
lliurament del premi Nobel de la Pau. La cadira on hauria de seure el
guardonat, Liu Xiaobo, és buida. Una gran foto seva presideix la sala. Liu
Xiaobo roman detingut al seu país, la Xina, per haver defensat la llibertat
d’expressió.
El règim xinès, a més de
no permetre a l’esposa de Liu Xiabo recollir el premi, ha aconseguit que divuit
dels seixanta-cinc països convidats a la cerimònia en refusin la invitació:
Rússia, Sèrbia, Ucraïna, Egipte, el Marroc, el Sudan, Tunísia, Colòmbia, Cuba,
Veneçuela, l’Afganistan, l’Aràbia Saudita, les Filipines, l’Iraq, l’Iran, el
Kazakhstan, el Paquistan i el Vietnam. Com si no n’hi hagués prou, segons el
portal d’informació Vilaweb, la repressió contra la dissidència a la Xina s’ha
endurit i Pequín va bloquejar ahir els senyals de televisió i els webs de
mitjans com la CNN i la BBC.
Això és de mala gent. De
gent estúpida. De gent que només té la força bruta i els diners per
justificar-se. A aquesta gent se’ls ha de dir, ben clar i ben fort, que no. Que
no tenen la raó. Que el seu relativisme moral i cultural és podridura. Que han
fet el mateix que els nazis el 1935, quan van impedir a Carl von Ossietzky i la
seva família recollir el Nobel de la Pau, sota ordres expresses d’Adolf Hitler.
Fa vint-i-un anys de la matança d’estudiants a la plaça de Tian’anmen, a
Pequín, i les esperades reformes democràtiques no arriben. A vegades em
desmoralitzo, i penso que no hi ha res a fer, amb la Xina. Per sort, sempre
trobo motius per tornar a protestar. En primer lloc, perquè els xinesos, al seu
país, no ho poden fer. I en segon lloc, parafrasejant a aquell il·lustre
segarreta, perquè s’ha de protestar fins i tot quan (sembla que) no serveix de
res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada