Un
guàrdia urbà m’atura a la rotonda del tanatori. He de cedir el pas a una
ambulància que ve del carrer de Cambrils i enfila l’autovia de Bellisens. Jo
encara no ho sé, però avui ha començat el trasllat de pacients de l’hospital
vell a l’hospital nou.
Aparco.
Sortim tots quatre del cotxe. Traiem les dues bicicletes de rodetes del
maleter. La Joana i l’Aina hi pugen. Entrem al parc de Mas Iglesias.
La
tardor tardana ens regala un dia preciós. El cel és claret, els núvols fins estrips
de cotó fluix i el sol escalfa el clatell. Es respira una humitat de roba neta,
perfumada, acabada d’estendre. A davant de Mas Iglesias celebren la festa
nadalenca de l’associació de veïns del barri: cucanyes, manualitats, paradetes
on es poden comprar productes diversos, un pallasso que infla globus, un tronc
de Nadal que camina i un altre, més gros, que la canalla fa cagar a dalt d’un
escenari. Saludo el Jordi Balust, amb qui vaig treballar al Centre de Seguretat
i Salut Laboral, a Tarragona. Pregunto al Jordi, que és el president veïnal, si
es pot entrar a Mas Iglesias. Diu que sí, que hi ha una exposició de parelles
de cinema.
Rodolfo Valentino i Agnes Ayres a The son of the Sheik; John Gilbert i Lillian Gish a La Bohème; May Irwin i John Rice a The kiss; Paul Newman i Piper Laurie a The hustler; Charlton Heston i Janet
Leigh a Touch of evil; Grace Kelly i
Cary Grant a To catch a thief;
Charles Chaplin i Paulette Goddard a Modern
times; Fred Astaire i Ginger Rogers a Roberta;
Burt Lancaster i Ava Gardner a The Killers; Laurence Olivier i Joan
Fontaine a Rebecca; Humphrey Bogart i
Lauren Bacall a To have and have not;
Rita Hayworth i Glenn Ford a Gilda; Katharine
Hepburn i Spencer Tracy a Adam’s rib;
William Holden i Gloria Swanson a Sunset
Boulevard; John Wayne i Maureen O’Hara a The quiet man; James Stewart i Kim Novak a Vertigo; Warren Beatty i Faye Dunaway a Bonnie and Clyde; Audrey Hepburn i George Peppard a Breakfast at Tyfanny’s; Tony Curtis i
Marilyn Monroe a Some like it hot… Admiro
les fotografies d’enormes dimensions on apareixen actors i actrius. Sento un
goig molt gran en comprovar que he vist la majoria d’aquestes pel·lícules.
A dalt de l’escenari, ballen nens i nenes. La Joana
i l’Aina s’ho miren des de baix, a primera fila, tibades, amb coll de girafa.
Sona una cançó que comença així: “Las populares unidas jamás serán vencidas”.
Obro els ulls com unes taronges. Propaganda política encoberta? La cançó, més
endavant, diu: “A volar, vamos, a ocupar nuestro lugar. A volar, vamos, esto
recién va a comenzar”. No m’imagino l’Esperanza Aguirre, la María Dolores de
Cospedal o l’Alícia Sánchez-Camacho ballant-la. La Soraya potser sí… En tot
cas, si aviat emprenem el vol, potser que tinguem el paracaigudes a mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada