dimarts, 10 de desembre de 2013

Dimecres, 8 de desembre de 2010



Enceto Nova antologia de la poesia catalana, un dels llibres heretats del Bosch i la Teresina. Després del pròleg de Joan Triadú, l’antologador del volum, llegeixo “El pi de Formentor”, de Miquel Costa i Llobera. Tot i que Triadú ordena els poetes antologats segons l’any de naixement, no em crec que aquest poema sigui el primer del recull per casualitat. Aquest poema és aquí per donar un cop d’efecte, per marcar territori, per captivar-nos des del primer moment i per dir-nos ei, a partir d’ara, en aquest llibre, trobareu coses com aquesta: “Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,/ com a penyora santa duré jo el teu record./ Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l’altura/ i alimentar-se i viure de cel i de llum pura…/ oh vida, oh noble sort!”
Joan Triadú fa una obertura valenta, sense complexos. Intueixo que jugarà fort i s’endurà la partida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada