L’Aina, la Joana i jo sortim al carrer. Fa un matí
preciós. Tots tres anem sense jaqueta. Al centre comercial del Pallol, corren
esperitades cap a la foto gegant de l’Àliga de Reus. La Joana es fixa en els
llums de Nadal, que pengen apagats sobre els nostres caps. On fa uns anys veia
previsió, ara veig exageració. Travessem la plaça del Mercadal. A la Farmàcia
J. Piqué Monteverde comprem una medicina. A la mateixa plaça, a la patateria
Laurie, una bossa de rodes de patata. Aquí hi toca l’ombra, i corre un aire
fresquet. A la banda de l’Ajuntament toca el sol. No es veu gaire gent. Potser
dormen, potser són a la costa, potser han anat a Barcelona a veure el Pare
Sant. A la plaça d’Evarist Fàbregas, retrobem el sol. El sol brilla amb força
quan no el tapen els núvols. Els núvols, blancs i blans, caminen amb parsimònia
pel cel. El cel és blau clar, net, suau, fi, manyac. Quan arribem, apugem les
persianes, enretirem les cortines i obrim les finestres perquè el dia entri a
casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada