dimarts, 12 de novembre del 2013

Diumenge, 31 d'octubre de 2010


Com que sóc un noctàmbul, passada la mitjanit encara miro la tele. Entrepusso amb el documental La història secreta d’Arxipèlag Gulag. És fascinant. Amb una música entre tràgica i transcendent, explica com Aleksandr Soljenitsin va escriure i va dictar Arxipèlag Gulag, obra que denuncia la repressió al camps de concentració –gulags- a la Unió Soviètica des de 1918 a 1956. Soljenitsin, a banda de recloure’s en els llocs més diversos i isolats per redactar l’obra, mantenia fugaces trobades amb els “invisibles” –col·laboradors-, on els indicava què s’havia de redactar. Soljenitsin es feia escàpol aviat, no fos cas que el KGB, el servei secret soviètic, el cacés. Al documental entrevisten un d’aquests “invisibles”, una dona, que qualifica Arxipèlag Gulag de “llibre sagrat”.
El llibre, un cop escrit, microfilmat i enquadernat en la més estricta clandestinitat, va ser tret a l’estranger. La mort d’una de les copistes, suposadament per suïcidi després d’un interrogatori, va precipitar-ne la publicació, a França, el 1973. Soljenitsin va ser ràpidament detingut i enviat a l’exili.
En alguns moments, més que veure el documental, sembla que estigui revisitant la pel·lícula Fahrenheit 451, de François Truffaut, basada en la novel·la homònima de Ray Bradbury. Escoltes telefòniques; registres domiciliaris; persecució policial de l’entorn de l’escriptor; campanya difamatòria de Soljenitsin per part de la premsa del règim comunista, com un periodista suec va treure de la URSS el discurs d’acceptació del Premi Nobel de Literatura que li van atorgar a Soljenitsin el 1970… 
El documental em deixa tocat, desorientat, sorprès. Que un lector pugui anomenar un llibre “sagrat”; que l’estat soviètic considerés –segons el mateix Soljenitsin- el llibre “massa fort” com per lluitar-hi, i que circulessin per la URSS versions en miniatura del llibre per ser llegides en una sola nit i ser passades a una altra persona quan sortís el sol, em fa pensar si, realment, un llibre pot canviar el món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada