Com que sóc un
noctàmbul, passada la mitjanit encara miro la tele. Entrepusso amb el
documental La història secreta
d’Arxipèlag Gulag. És fascinant. Amb una música entre tràgica i
transcendent, explica com Aleksandr Soljenitsin va escriure i va dictar Arxipèlag Gulag, obra que denuncia la
repressió al camps de concentració –gulags-
a la Unió Soviètica des de 1918 a 1956. Soljenitsin, a banda de recloure’s en
els llocs més diversos i isolats per redactar l’obra, mantenia fugaces trobades
amb els “invisibles” –col·laboradors-, on els indicava què s’havia de redactar.
Soljenitsin es feia escàpol aviat, no fos cas que el KGB, el servei secret
soviètic, el cacés. Al documental entrevisten un d’aquests “invisibles”, una
dona, que qualifica Arxipèlag Gulag
de “llibre sagrat”.
El llibre, un cop
escrit, microfilmat i enquadernat en la més estricta clandestinitat, va ser
tret a l’estranger. La mort d’una de les copistes, suposadament per suïcidi
després d’un interrogatori, va precipitar-ne la publicació, a França, el 1973.
Soljenitsin va ser ràpidament detingut i enviat a l’exili.
En alguns moments, més
que veure el documental, sembla que estigui revisitant la pel·lícula Fahrenheit 451, de François Truffaut,
basada en la novel·la homònima de Ray Bradbury. Escoltes telefòniques;
registres domiciliaris; persecució policial de l’entorn de l’escriptor;
campanya difamatòria de Soljenitsin per part de la premsa del règim comunista,
com un periodista suec va treure de la URSS el discurs d’acceptació del Premi
Nobel de Literatura que li van atorgar a Soljenitsin el 1970…
El documental em deixa tocat, desorientat, sorprès. Que un lector pugui
anomenar un llibre “sagrat”; que l’estat soviètic considerés –segons el mateix
Soljenitsin- el llibre “massa fort” com per lluitar-hi, i que circulessin per
la URSS versions en miniatura del llibre per ser llegides en una sola nit i ser
passades a una altra persona quan sortís el sol, em fa pensar si, realment, un
llibre pot canviar el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada