Mentre dino, escolto a
Catalunya Informació que el Partit Aragonès Regionalista -PAR- es vol presentar
per la circumscripció de Lleida a les properes eleccions al Parlament de
Catalunya. No em sembla malament, perquè les regles del joc ho permeten. I
tampoc no considero que sigui quelcom estrambòtic, perquè a les eleccions
catalanes de 1980 ja es va presentar, i va obtenir un escó per Barcelona, el
Partit Andalusista. Però em resulta xocant per diversos motius:
-Perquè la probabilitat
de treure representació és zero.
-Perquè divideix el vot
espanyolista.
-Perquè si fos al revés,
si fos un partit català que es presentés a les eleccions aragoneses,
l’acusarien, pel cap baix, d’imperialista. I ho considerarien un insult, una
provocació i una afront molt greu a l’Aragó.
-Perquè tothom s’hi atreveix, amb els catalans.
-Perquè no em crec que
es presenti perquè vol “defensar l’interès de tots els aragonesos visquin on
visquin”, tal com llegiré després al 3cat24.cat. És una forma de tocar la pera
com una altra. Tinc ben present l’actitud bel·ligerant del PAR pel que fa al
litigi de l’art sacre de la Franja o la disputa dels béns i l’Arxiu de la
Corona d’Aragó.
-Perquè em fa gràcia que
vulgui defensar “l’interès de tots els aragonesos visquin on visquin” quan no
defensa els aragonesos catalanoparlants. L’aprovació de la Llei de Llengües de
l’Aragó, que no reconeix l’oficialitat del català a la Franja, encara va
comptar amb el vot contrari del PAR!
Algú podrà pensar que no em cauen bé els aragonesos. Fals. Els
aragonesos són francs, generosos i amicals. Els respecto i els estimo. No és
que hi tingui amics: hi tinc família. I és precisament per això que escric
aquestes paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada