Tinc la cara fresca. Els camals dels pantalons, amplots, voleien com banderes. Les fulles
seques corren i s’apiloten on els sembla. Els núvols s’aplanen. Bufa un vent
considerable. Llueix un sol calent.
Al Passeig de
Misericòrdia, una nena rossa amb jersei-caputxa vermell –porta la caputxa
posada- entrepussa i cau llarga com un sac. Plora. Sa padrina la plega. Un home
gran passeja dos gossets. Una ambulància trenca carrer de Miami avall. Faig com
l’excursió escolar que vaig veure ahir pel mig del Passeig: arrossego els peus
per terra i m’obro pas entre les fulles.
Són les deu. El sol batega, espurneja, crepita. El sol no acaba d’alçar
el vol. El cel està una mica pàl·lid. El sol i el cel marquen el fred que ha de
venir? O simplement són el cel i el sol d’un dia de vent?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada