Segons el 3cat24.cat,
“La Generalitat activa el pla per donar formació i feina a 5.000 joves que ni
estudien ni treballen”. Resulta que els cinc mil joves de fins a vint-i-quatre
anys se seleccionaran amb l’ajuda dels ajuntaments catalans –per començar, això
ja sembla un laberint. Els joves rebran quatre-centes hores de formació, de les
quals dues-centes vuitanta seran “especifiques en un ofici o en una matèria
determinada.” Després se’ls buscarà un contracte en una empresa o un Ajuntament
–però no havíem quedat que havíem de reduir personal i sous a l’empresa
pública? Se’ls oferirà un contracte de sis mesos, per un setanta per cent de la
jornada, i el salari de 433 euros mensuals –no 633, com va dir fa quinze dies
el president-candidat Montilla-, el pagarà la Generalitat. “A canvi,
l’empresari, com recull la reforma laboral, no pagarà les cotitzacions a la
Seguretat Social i haurà de completar el salari si el contracta més hores”
–perquè contractar-lo més hores, si ja li paga la Generalitat? I, per acabar-ho
de rematar, se’ns aclareix que aquests cinc mil representen una mínima part del
joves que, a Catalunya, ni estudien ni treballen: en total n’hi ha cent
cinquanta mil –o sigui, que això i no res, tot és u.
Els sindicats, que
haurien d’estar a favor d’aquest pla, hi posen pegues: la UGT creu que no resol
la problemàtica de fons i Comissions Obreres sosté que les hores de formació
són insuficients, i que tot plegat és política d’aparador. Fins i tot ells
veuen que posar-se al costat del Govern en un tema com aquest només els portarà
problemes, desgast i un desprestigi galopant.
Política decadent per a temps decadents. A vegades penso si no formulen
tals propostes expressament, perquè volen perdre i tocar el dos al més aviat
possible. Espero que sigui així, i que ben aviat hi hagi nous governants que ho
facin millor. O, com a mínim, que no ho facin pitjor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada