Dimecres, 17 de novembre de 2010

Al videojoc, encarregat per les joventuts del Partit Popular de Catalunya, apareix la candidata Alicia Sánchez-Camacho –nom artístic, Alicia Croft- muntada sobre una gavina gegant –nom artístic, Pepe- que dispara bombetes –de les que fan llum- als problemes de Catalunya. Als helicòpters que llancen bitllets –despesa sense control- els converteix en guardioles –estalvi-; als llavis tancats amb una cremallera –manca de llibertat d’expressió-, en llengües made in Rolling Stones, meitat catalanes meitat espanyoles -bilingüisme-; als zeppelins amb banderes independentistes, en globus amb la senyera i la rojigualda, i als ninotets negres que, des d’uns avions, es llencen en paracaigudes –immigrants- en una senyal de trànsit on hi ha la llegenda “Stop ilegales”. Els rucs catalans, els toros, les paelles, les botifarres, les barretines i els barrets de torero que recull pel camí, li donen energia.

El PP ha hagut de retirar el videojoc. No fa gaire bon efecte, això de disparar contra immigrants i independentistes. Tots els altres candidats se li han abraonat, a l’Alicia. Tots? No! Joan Puigcercós, que precisament avui és a Brussel·les, s’ha estimat més parlar de la indepèndencia de Catalunya en el marc europeu i d’un possible acord postelectoral entre CiU i el PSC. Perquè? Fa tot just tres dies que el candidat republicà va afirmar, en un míting a la Seu d’Urgell, “que la Catalunya independent farà un sistema econòmic millor pels empresaris, perquè no tindran una inspecció fiscal cada setmana. Perquè el règim tributari espanyol està anant en contra de les empreses catalanes. Cada dia. Quantes empresàries d’aquest país, i empresaris, tenen a casa seva instal·lat un inspector d’hisenda? Quan a Madrid és una festa fiscal. Quan a Andalusia no paga ni Déu. Ni Déu!” A ell, llavors, també se li van abraonar els altres candidats –l’Alicia va considerar aquestes paraules com a “inacceptables, indignes i que han suposat un insult al poble andalús impropi d’una campanya electoral com la que estem vivint”-, i, és clar, el govern d’Andalusia. No li deu interesar, burxar en la ferida de l’altra, quan en té una que encara li cou.